Història dels balls de diables
Els diables, tal com els coneixem avui, són vestigis de divinitats precristianes, sovint relacionades amb la collita i els cicles agraris, a les quals es rendia culte abans de l’arribada del cristianisme. Amb l’expansió del cristianisme, aquestes figures van ser transformades en criatures malignes, associades al pecat i al caos, que calia combatre i derrotar. Aquesta reinterpretació va donar lloc a la imatge del diable com a exemple a no seguir, present en nombroses representacions artístiques i populars durant l’Edat Mitjana.
A Catalunya, la figura del diable està especialment lligada a Baco, el déu romà del vi, les festes i els excessos, equivalent al déu grec Dionís. Aquest déu representava el caos, la dansa, el teatre i la vinya, però també se li atribuïa el mèrit d’haver ensenyat a la humanitat a cultivar la vinya i produir vi. La paraula “bacanal”, que evoca festes descontrolades, deriva precisament de Baco. Així, els diables catalans conserven un vincle amb aquesta tradició festiva i agrària, adaptada al context cultural local.
La primera referència documentada d’una representació de diables data de l’any 1150, durant el banquet de noces del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, amb Peronella, filla de Ramir II d’Aragó, “el Monjo”. En aquesta ocasió, es van representar balls i danses que incloïen una lluita simbòlica entre diables, liderats per Llucifer, i els àngels, encapçalats per Sant Miquel. És probable que aquestes representacions fossin adaptacions d’actes sacramentals realitzats a les esglésies, que els trobadors van transformar en entremesos per a celebracions nobles.
L’ús de pirotècnia en aquests balls es documenta per primera vegada el 1383, durant unes festes en honor a la reina Sibil·la de Fortià, esposa de Pere IV. Els registres mencionen un pagament per “voladors que feren foch”[1]. Més tard, el 1437, un entremès anomenat “de l’infern” descrivia com “diversos individus amb disfresses de diables disparaven coets o carretilles de foc” [2], marcant l’inici de l’associació dels diables amb la pirotècnia.
[1] CRUAÑES, Esteve: Ball de diables de l’Arboç. Pag. 24
[2] CRUAÑES, Esteve: Ball de diables de l’Arboç. Pag. 24